SÍMBOLS SMS

He revisat totes les col.laboracions i potser em repetiré.  Aprofitant, peró,  que queden pocs minuts per tancar el plaç d'aquest exercici, vull afegir en aquesta recopilació  un llenguatge de símbols molt recent, un llenguatge que molts de nosaltres utilitzem sovint. Es tracta del llenguatge dels SMS, un llenguatge incipient, que dia a dia, (re)formulem en/amb els nostres missatges  a través del mòbil.

En l'aplicació d'aquest llenguatge es produeixen, com a mínim, tres fenòmens prou interessants com per tenir-los en compte: 

1- En determinats cercles socials, i sobretot en àmbits adolescents,  la destresa, i també la rapidesa  en l'aplicació del llenguatge SMS confereix al seu usuari un determinat status com a "super-usuari" de les noves tecnologies.

En aquest sentit intueixo que aquesta destresa, aquesta rapidesa en la dactilografia amb el teclat del mòbil, es converteix en un determinat "valor" que els adolescents han interioritzat i, per tant, tenen en compte a l'hora de considerar el seu grau d'afinitat amb els companys i, en definitiva, les seves relacions.  

2- La urgència que exigeix el domini de l'escriptura del llenguatge SMS elimina qualsevol tipus de reflexió prèvia i, en conseqüència, la sintaxi té tendència a desaparèixer. El discurs es torna insolvent.

3- El llenguatge sms, que neix i es reprodueix en les pantalles dels mòbils, està arribant a àmbits ben allunyats de la telefonia mòbil; es coneix el cas d'una noia que, per queixar-se d'una irregularitat comesa per l'empresa a ón treballava, va presentar un document oficial escrit en llenguatge sms. 

El llenguatge de símbols SMS, un "producte" reflex de l'acceleració del nostre temps, està modificant la pròpia llengua d'on ha sorgit, la nostre llengua natural, edificada a base d'anys, de segles de cultura i reflexió.

És important, doncs, que no abandonem la reflexió.

Ramon Millà

El ojo no ve cosas sino figuras de cosas que significan otras cosas

También me gustaría reflexionar en relación al texto anterior de Italo Calvino sobre la saturación y sobrelapamiento de signos en la que nos desenvolvemos hoy día.

“En el universo ya no había un continente y un
contenido, sino sólo un espesor general de signos
superpuestos y aglutinados que ocupaba todo el
volumen del espacio”

Italo Calvino

Picadilly Circus, Londres

Al igual que los símbolos de la banderas se han deteriorado al pasar a ser motivos de guerra, la ingente cantidad de símbolos en la que vivimos hace muy difícil la tarea de identificación que cumplen los signos con su referente.

Iván Huelves Illas

Tamara. Las ciudades y los signos.

Tal vez se salga un poco de la propuesta pero me parece muy interesante compartir con vosotros el fragmento del capítulo Las ciudades y los signos del libro Las ciudades invisibles de Ítalo Calvino.

Sin duda nos sirve para reflexionar a cerca de la idea de mutismo de la naturaleza hasta que nuestro antepasado Cromañon comenzó a utilizar los símbolos como apunta Juan Luis Arsuaga en los apuntes.

Las ciudades y los signos
El hombre camina días enteros entre los árboles y las piedras. Raramente el ojo se detiene en una cosa, y es cuando la ha reconocido como el signo de otra: una huella en la arena indica el paso del tigre, un pantano anuncia una vena de agua, la flor del hibisco el fin del invierno. Todo el resto es mudo es intercambiable; árboles y piedras son solamente lo que son.

Finalmente el viaje conduce a la ciudad de Tamara. Uno se adentra en ella por calles llenas de enseñas que sobresalen de las paredes. El ojo no ve cosas sino figuras de cosas que significan otras cosas: las tenazas indican la casa del sacamuelas, el jarro la taberna, las alabardas el cuerpo de guardia, la balanza el herborista. Estatuas y escudos representan leones delfines torres estrellas: signo de que algo --quién sabe qué-- tiene por signo un león o delfín o torre o estrella. Otras señales advierten sobre aquello que en un lugar está prohibido: entrar en el callejón con las carretillas, orinar detrás del quiosco, pescar con caña desde el puente, y lo que es lícito: dar de beber a las cebras, jugar a las bochas, quemar los cadáveres de los parientes. Desde la puerta de los templos se ven las estatuas de los dioses, representados cada uno con sus atributos: la cornucopia, la clepsidra, la medusa, por los cuales el fiel puede reconocerlos y dirigirles las plegarias justas. Si un edificio no tiene ninguna enseña o figura, su forma misma y el lugar que ocupa en el orden de la ciudad basta para indicar su función: el palacio real, la prisión, la casa de moneda, la escuela pitagórica, el burdel. Hasta las mercancías que los comerciantes exhiben en los mostradores valen no por sí mismas sino como signo de otras cosas: la banda bordada para la frente quiere decir elegancia, el palanquín dorado poder, los volúmenes de Averroes sapiencia, la ajorca para el tobillo voluptuosidad. La mirada recorre las calles como páginas escritas: la ciudad dice todo lo que debes pensar, te hace repetir su discurso, y mientras crees que visitas Tamara, no haces sino registrar los nombres con los cuales se define a sí misma y a todas sus partes.

Cómo es verdaderamente la ciudad bajo esta apretada envoltura de signos, qué contiene o esconde, el hombre sale de Tamara sin haberlo sabido. Afuera se extiende la tierra vacía hasta el horizonte, se abre el cielo donde corren las nubes. En la forma que el azar y el viento dan a las nubes el hombre ya esta entregado a reconocer figuras: un velero, una mano, un elefante...


Ítalo Calvino. Las ciudades invisibles.

Iván Huelves Illas

FUNCIONS I PODER DELS SÍMBOLS

Increïblement els símbols segueixen complint , a la nostra societat,funcions semblants a les que van tenir fa uns 30.000 anys quan els va introduir l'homo ( i la dona!) sapiens ( l' home de cromanyò).

Símbols en forma d'agrupacions de punts de la Cova del Castillo, Cantabria.

Aquestes primeres especies humanes intel·ligents ja van  començar, llavors, a assignar un significat afegit a coses i formes, referits a idees, valors, emocions o activitats.

Elements de la natura,com les petxines,banyes d'animals, podien tenir un significat espiritual, simbòlic, marques als arbres,o a les roques podien representar pertinença a grups o el domini del territori i pintures a les parets de les coves podien referir-se a estats d'ànim.

Pintura rupestre a El Cogul, a Les Garrigues, Vallès Orienta

També es pintaven el cos i la cara com nosaltres actualment.

Dibuixos a la cara podien significar disposició a la lluita, i quan es tatuaven el cos ho feien amb símbols que tenien un sentit “de rang, de condició, de ' identitat grupal o social, d' identificació amb forces o aspectes de la natura “ ( en paraules del paleoantropòleg Juan Luis Arsuaga), com els nostres tatuatges corporals. 

 

 A banda d' assignar significats a formes de la natura o a elements d' ella mateixa, van crear símbols nous, fets per ells i elles! La seva creativitat va ser desbordant.

I la capacitat d' aliança i comunicació que els hi conferia amb altres grups, va ser el que va determinar l' èxit de la seva supervivència i evolució fins els nostres dies. 

Impressionant!!  Tal ha estat la potencia dels símbols , la força i importància de les seves funcions que han estat tant imprescindibles , tan útils en la nostra cultura del esser humà, de forma tal que han traspassat  millers d' anys!

 

SÍMBOLS (ACTUALS) DE REIVINDICACIÓ SOCIAL ( associats a valors)

Aquest són alguns símbols que utilitzem en els nostres dies per a la reivindicació social.

           Símbol de la dona i de la reivindicació feminista

L' anarquisme

                                      La “O” travessada per un raig,

                                                                  símbol de la okupació per excel·lència.

Les seves formes es van associar a significats i valors de reivindicació social,de pau, de drets socials, d' igualtat de drets de la dona, de rebuig sistemes energètics agressius pel medi ambient..

Símbols de la Pau                             Símbol del moviment 

                                           anti centrals nuclarss ( en danés)

                          

Els símbols tenen la capacitat d' identificar una idea o valor, social o espiritual i permet l' adscripció gent i facilita la seva mobilització,organització, l' activitat del grups.

Contribueixen a mobilitzar la gent , perquè defineixen una lluita, una manifestació ideològica del que volem que passi i no passi a la nostra societat, les valors que abracem, promovem i defensem front a altres grups de persones que els ignoren o agredeixen.

Però així com tenen un gran poder per reunir la gent també la tenen per separar-la, per enfrontar-la.

Bon exemple d'això és l' enfrontament per agressions a símbols religiosos, o banderes.

 

SÍMBOLS DE RELIGIONS ( associats a espiritualitat)

Karina Viñas Viñals

Símbols de la Pau

Veig que falta al blog un dels símbols més importants!:)

El símbol de la pau va ser dissenyat a finals dels anys 50, a la Gran Bretanya, com a icona de la lluita pel desarmament nuclear a les marxes organitzades durant la Campanya pel Desarmament Nuclear (CND). 

L'origen d'aquest símbol es deu a les lletres N i D de "Nuclear Disarmament", en alfabet semafòric superposades.

Amb el temps s’ha convertit en el símbol genèric de la pau...

Altres símbols coneguts són el colom blanc, amb una branqueta d'olivera al bec, té un origen bíblic.

Un dels principals responsables de que el colom sigui reconegut com a símbol de la pau, va ser l'artista Pablo Picasso. Va realitzar diversos dibuixos de coloms i un el va fer servir per un cartell del Congrés Mundial per la Pau, després de la Segona Guerra Mundial.

Altres símbols de la pau poden ser el signe de victòria i la bandera de la pau.

Gemma Rodríguez González

Comunicació Audiovisual

Foc, fum i teatre

Imatge extreta de: http://undiaunasensacionunafoto.blogspot.com/2008_06_01_archive.html

Aquesta imatge m'ha semblat interessant perquè engloba els tres nivells dels que parla Pierce, o com a mínim els podem recuperar a través d'ella.

Índex: el fum és un índex del foc -com s'explica a l'exemple- , perquè té una relació directa i simptomàtica. Inclús, potser és una mica esbiaixat, podríem imaginar que és un índex o símptoma que la persona o persones que han d'atendre el foc no ha fet bé la seva feina.

El fet que correspongui a una representació teatral ens permet obrir bastant el camp simbòlic. Al tractar-se d'una representació, hem de considerar que són signes artificials o artificialitats (en el sentit que algú –un director-- els ha posat allí voluntàriament), encara que, per exemple en el cas del foc, puguin ser naturals. És a dir, encara que naturalment puguem trobar foc, en aquest cas hi ha una voluntat que aparegui. Per tant, ens trobem també davant d'una icona, perquè el signe imita la realitat referida. Per entendre'ns, és com si haguéssin “dibuixat” tan bé el foc de la representació, que ens sembla real.

Per últim, també és símbol. De fet el Teatre és una màquina que no para d'emetre signes a molts nivells: alguns semiòtics/semiòlegs com Tadeusz Kowzan (El signo y el teatro, Arco Libros, 1997) entenen que tot el que està en escena (i part del que no ho està) constitueix la comunicació que un director teatral refereix als seus espectadors. En aquest sentit, a més de transmetre a l'espectador que hi ha foc a l'escena, és probable que això ens indiqui alguna altra cosa: caos, destrucció, conflicte enter els personatges, etc... En aquest sentit, seria simbòlic.

Sobre la simbologia del foc podríem dir moltes coses, de les que n'apuntaré només una petita part. En primer lloc s'ha pensat que va ser un dels primers elements que van donar poder als humans, i segurament un dels seus caràcters definitoris. En aquest sentit, En busca del fuego de Jean-Jaques Annaud, ens pot transmetre aquesta concepció: entre un poder sagrat que cal administrar, perquè dona cert poder.

Lligat amb aquesta idea de sagrat, hauríem d'apuntar també la seva capacitat de “purificació”, o de conseqüència del pecat/mala acció moral: això es pot veure, per exemple en l'idea d'infern, on els pecadors cremen, o en les proves que Tamino ha de passar a La flauta màgica (les altres dues són el silenci i l'aigua). De fet, lligat amb tot això, podríem parlar de Lo crudo y lo cocido (Dins de Mitológicas, Fondo de Cultura Económica, 1968) de Claude Lévi-Strauss, on assenyala que a les cultures hi ha una dicotomia que condiciona el comportament de les comunitats. Diguem que d'una banda tindríem pur, higiènic, segur i de l'altra impur, antihigiènic, perillós. Per passar un element del segon grup al primer, s'ha de purificar, per exemple a través del foc.

Hi ha un altre significat del foc, penso que relacionat amb l'idea de purificació: és l'idea de caos, entès com a suspensió de les normes. Si hi reflexionem bé, és un element bastant habitual en revoltes: sense anar més lluny en els últims aldarulls (29 de febrer) es van incendiar alguns contenidors. Desconec si hi ha un motiu relacionat amb la purificació social, però crec que podem apuntar que és un element que transmet clarament desordre, transgressió (o suspensió de les normes).

Al mateix temps, potser sorprenentment, el foc era present a les cases i ocupava un lloc semblant al de la televisió: el de trobada dels membres de la família. És cert que hi poden haver motius físics com el fred, però d'aquí ha quedat l'expressió “rondalles de la vora del foc”. Aquest sentit ficcional, es veu reforçat per la creença en algunes cultures que es pot augurar el futur a través de les flames.

Víctor Fancelli

Simbología de género

Tal y como está escrito en el enunciado de esta actividad, un símbolo es un tipo de signo que se caracteriza porque no existe una relación evidente entre el signo representado y su significado. Eso es lo que los diferencia de los iconos y los índices.


Como los símbolos suelen representar una idea o un sentimiento, suelen ser adoptados por comunidades o por grupos sociales para diferenciarse del resto y demostrar su unidad, su orgullo y sus valores compartidos.


Las comunidades lesbiana, gay y bisexual se identifican mediante los siguientes símbolos.


La bandera gay fue diseñada por Gilbert Baker en 1978 para celebrar la libertad homosexual, inspirándose en el movimiento hippie y en el movimiento por los derechos civiles en Estados Unidos. Representa la diversidad homosexual, femenina y masculina, alrededor del mundo.

Dos símbolos del mismo género unidos entre sí son usados para representar a las comunidades gay y lesbiana. Es decir, dos símbolos masculinos enlazados forman el símbolo homosexual masculino, y dos femeninos forman el símbolo lésbico.

  

Sin embargo, antes de estos símbolos ya existieron otros diferentes en la historia con el mismo significado. El triángulo rosa fue empleado en los campos de concentración nazi para identificar a aquellos hombres acusados, falsa o ciertamente, por su naturaleza homosexual. 

También en los campos de concentración nazi, se empleó el triángulo negro para identificar lesbianas, prostitutas o mujeres que usaban métodos anticonceptivos.

Por lo que respecta a la comunidad bisexual, existen los triángulos bisexuales, creados en 1978, y las lunas bisexuales, que nacieron para reemplazar a los triángulos y así eliminar el recuerdo del pasado ligado al nazismo.

La bandera bisexual fue diseñada en 1998 por Michael Page para representar el orgullo de esta comunidad.

Y para finalizar hay que nombrar a la comunidad transgénero o transexual, quienes también han adoptado su propio símbolo. Este consiste en una modificación del símbolo masculino y del símbolo femenino.

Sara Meseguer Civera