LA LLUNA MAI ÉS LA MATEIXA

             Com se’ns explica en el mòdul II, el Sol sempre s’ha considerat com un dels primers símbols als que l’home ha fet referència, però són moltes les persones, que com jo, han volgut sempre imaginar que el primer fet comunicatiu va ser quan aquest astre va mirar la lluna i la il·luminà. De fet moltes cultures sempre han associat al sol com a marit i la lluna com a muller.

Aquest símbol de la mitja lluna, evidentment en molts casos és una icona, on el signe es limita a imitar la realitat referida (tot i que en el dibuix triat és evident que hauríem de matisar). Però en molts altres casos, podem parlar d’aquest dibuix com a símbol. Probablement sigui molta la gent que de nit, alça la mirada, i no veu només un satèl.lit...

Es conegut que a Xina, la lluna és un símbol de feminitat. També succeeix el mateix en el món de l’alquímia a Occident, on la lluna és la representant de l’energia femenina i de l’ànima de l’alquimista. Però també en l’actualitat són moltes les persones que continuen associant la lluna a la feminitat i maternitat. Demanar-li a aquesta protecció pels fills és un fet que també en el món occidental actual es dóna. Així com associacions d’aquesta amb la menstruació i la concepció continuen sent corrents.

A l’antiga Constantinoble la mitja lluna representava la puresa de la virginitat, i com ja apuntava un company en una altra entrada, quan la ciutat caigué en mans de l’imperi otomà, aquesta es convertí en el símbol de la conquesta musulmana sobre els cristians. Llavors i fins ara, la mitja lluna va passar a representar l’Islam. Actualment els musulmans utilitzen un calendari lunar pels aconteixements religiosos com el Ramadà.

En Àfrica algunes cultures relacionen la lluna nova amb l’obscuritat i la ignorància, i la lluna plena amb la saviesa i la llum. Semblant és la relació que s’estableix d’aquesta amb l’agricultura des de l’antiguitat fins els nostres dies, on s’aconsella treure les males herbes en lluna nova i recollir els fruits en lluna plena.

Dins totes les llengües trobem expressions i frases fetes on es fa referència a ella. En el nostre cas podríem citar: estàs a la lluna, regalar la lluna, estar de mala lluna, agafar la lluna en un cove o tenir més cares que la lluna. Així com l’adjectiu llunàtic, segurament ve de l’associació que es fa entre els canvis d’humor i la bogeria amb els canvis de la lluna.

Les referències des de la mitologia grega fins al cinema més contemporani, així com en la història de la música  i la pintura, serien inesgotables. A vegades aquesta ha simbolitzat l’optimisme: la lluna (la llum) enmig l’obscuritat. Així com en ocasions el pessimisme: símbol de la nit i la foscor. En literatura en multitud d’ocasions trobem aquesta associada potser una mica més a la mort que a la vida. La luna le ha comprado pinturas a la muerte, en esta noche turbia... Fedérico García Lorca.

Per tot plegat fa que quan mirem la lluna, no veiem només aquest satèl.lit: “L’acte de veure-hi no és un simple esdeveniment fisiològic, sinó també cultural: quan veiem alguna cosa, en realitat construïm aquesta visió basant-nos en patrons culturals del nostre entorn-en el que sabem i creiem-, amagats en el nostre cervell, i que modelen la manera que tenim de veure el món” Víctor. M Amela. Suposo que en aquest satèl.lit, també tothom hi veu, quelcom més.T

Tot i això, des d’un punt de vista físic, la lluna sempre ens mostra la mateixa cara a la terra, degut a efectes gravitatoris que no venen al cas, ni tampoc sabria explicar.  Per tant podríem dir que la lluna sempre és la mateixa. Fa 3 anys vaig escriure una obra de teatre amb aquest títol, aquesta volia reflectir la impotència del protagonista, predestinat, fes el que fes, tot i les seves il·lusions, al “fracàs”. Prefereixo continuar creient en la visió simbòlica d’aquesta, i en el títol de l’entrada... La veritat, que em continua inquietant el simbolisme d’aquesta i la seva presència.

Òscar Estany.
ACTIVITAT VOLUNTÀRIA 1
Comunicació i informació audiovisuals 1