Foc, fum i teatre

Imatge extreta de: http://undiaunasensacionunafoto.blogspot.com/2008_06_01_archive.html

Aquesta imatge m'ha semblat interessant perquè engloba els tres nivells dels que parla Pierce, o com a mínim els podem recuperar a través d'ella.

Índex: el fum és un índex del foc -com s'explica a l'exemple- , perquè té una relació directa i simptomàtica. Inclús, potser és una mica esbiaixat, podríem imaginar que és un índex o símptoma que la persona o persones que han d'atendre el foc no ha fet bé la seva feina.

El fet que correspongui a una representació teatral ens permet obrir bastant el camp simbòlic. Al tractar-se d'una representació, hem de considerar que són signes artificials o artificialitats (en el sentit que algú –un director-- els ha posat allí voluntàriament), encara que, per exemple en el cas del foc, puguin ser naturals. És a dir, encara que naturalment puguem trobar foc, en aquest cas hi ha una voluntat que aparegui. Per tant, ens trobem també davant d'una icona, perquè el signe imita la realitat referida. Per entendre'ns, és com si haguéssin “dibuixat” tan bé el foc de la representació, que ens sembla real.

Per últim, també és símbol. De fet el Teatre és una màquina que no para d'emetre signes a molts nivells: alguns semiòtics/semiòlegs com Tadeusz Kowzan (El signo y el teatro, Arco Libros, 1997) entenen que tot el que està en escena (i part del que no ho està) constitueix la comunicació que un director teatral refereix als seus espectadors. En aquest sentit, a més de transmetre a l'espectador que hi ha foc a l'escena, és probable que això ens indiqui alguna altra cosa: caos, destrucció, conflicte enter els personatges, etc... En aquest sentit, seria simbòlic.

Sobre la simbologia del foc podríem dir moltes coses, de les que n'apuntaré només una petita part. En primer lloc s'ha pensat que va ser un dels primers elements que van donar poder als humans, i segurament un dels seus caràcters definitoris. En aquest sentit, En busca del fuego de Jean-Jaques Annaud, ens pot transmetre aquesta concepció: entre un poder sagrat que cal administrar, perquè dona cert poder.

Lligat amb aquesta idea de sagrat, hauríem d'apuntar també la seva capacitat de “purificació”, o de conseqüència del pecat/mala acció moral: això es pot veure, per exemple en l'idea d'infern, on els pecadors cremen, o en les proves que Tamino ha de passar a La flauta màgica (les altres dues són el silenci i l'aigua). De fet, lligat amb tot això, podríem parlar de Lo crudo y lo cocido (Dins de Mitológicas, Fondo de Cultura Económica, 1968) de Claude Lévi-Strauss, on assenyala que a les cultures hi ha una dicotomia que condiciona el comportament de les comunitats. Diguem que d'una banda tindríem pur, higiènic, segur i de l'altra impur, antihigiènic, perillós. Per passar un element del segon grup al primer, s'ha de purificar, per exemple a través del foc.

Hi ha un altre significat del foc, penso que relacionat amb l'idea de purificació: és l'idea de caos, entès com a suspensió de les normes. Si hi reflexionem bé, és un element bastant habitual en revoltes: sense anar més lluny en els últims aldarulls (29 de febrer) es van incendiar alguns contenidors. Desconec si hi ha un motiu relacionat amb la purificació social, però crec que podem apuntar que és un element que transmet clarament desordre, transgressió (o suspensió de les normes).

Al mateix temps, potser sorprenentment, el foc era present a les cases i ocupava un lloc semblant al de la televisió: el de trobada dels membres de la família. És cert que hi poden haver motius físics com el fred, però d'aquí ha quedat l'expressió “rondalles de la vora del foc”. Aquest sentit ficcional, es veu reforçat per la creença en algunes cultures que es pot augurar el futur a través de les flames.

Víctor Fancelli