Mirant les diferents entrades del blog, m'he adonat que encara ningú havia
parlat d'uns dels símbols més coneguts arreu. L'esport té una capacitat que es
troba en poques simbologies, ja que aconsegueix fer sentir com a propis una
sèrie de símbols (com els escuts i els colors d'un equip) a molta gent. És
curiós que una simbologia uneixi a gent tant diversa (diferents edats,
cultures, sexe, països,...) i no tant sols això, sinó que a més a més
aconsegueix que tota aquesta gent llueixi els colors o els escuts d'un equip
allà a on vagi.
La força de l'esport i de la lluita d'un equip i una afició cap a un mateix
objectiu fa que tothom es senti partícip d'un conjunt, i que aquests símbols,
que en un primer moment només havien de representar aquelles persones que
pertanyien a un equip concret, acaben sent representats per milers de persones
amb orgull i amb passió.
Les dos fotografies que hi ha a continuació no calen presentació. Aquesta
és la grandesa de l'esport.
Marta Ponsatí Solés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada