SÍMBOLS I CINEMA

   El cinema, com qualsevol llenguatge, també ha creat els seus símbols. Del bombí de Charlot al bombí d'Alex, el "hiperactiu" personatge de La Naranja Mecànica; de la Z del Zorro a la cicatriu d'en Harry Potter, tot sobrevolant  la S d'en Superman. Tot un món de referències visuals que travessen la frontera del signe, de la icona, per esdevenir  símbols que transmeten els valors dels seus portadors, dels seus amos, d'uns personatges eterns que el cinema mai deixarà morir.

   També es cert que el llenguatge cinematogràfic juga amb avantatge en relació a d'altres expressions artístiques perquè, precisament, el seu camp expressiu participa del llenguatge de les demès arts: la literatura, la musica, el teatre, la dansa, la pintura, la fotografia…. 

  Les avantguardes artístiques soviètiques de principis del segle passat descobreixen, amb  el muntatge cinematogràfic, la capacitat de transmetre valors, sovint abstractes, a partir de la interacció seqüencial de les imatges. Quant al film Octubre (1928), com si es tractés d'un jeroglífic egipci,  Eisenstein alterna la imatge del dictador amb la imatge d'un paó, senzillament està donant una carrega simbòlica a les imatges. El mateix valor de símbol recull la imatge que mostra la caiguda de l'estàtua del tsar, significant el final del règim tsarista.

  Sense abandonar les avantguardes, el moviment surrealista també va significar un nou horitzó en l'experimentació amb el llenguatge simbòlic en el cinema. Les formigues que Buñuel posa a la ma de l'actor protagonista de Un Perro Andaluz (1929) venen a simbolitzar les angoixes d'un jove en una societat tan hermètica com la dels anys 30 a Espanya.

I per acabar només citar a David Lynch, un prestidigitador, com Buñuel, que a cavall dels valors de la postmodernitat, es mou en la frontera que separa la realitat i el somni per dibuixar paisatges i atmosferes  a on cohabiten, com en les ficcions de Buñuel,  personatges lligats a les angoixes del seu passat i del seu present. I en aquesta línia entre la realitat i el somni, o el malson, a Lost Highway (1997) David Lynch suggereix  "un personatge amb una càmera" com la personificació de la "consciència" del protagonista. Un gran símbol que travessa tot el film, com n'hi han d'altres.

ICONA: 2 fotos que reprodueixen escenes reals / ÍNDEX: home enregistrant imatges amb càmera /  dos homes observen
                           SÍMBOL: representa la consciència / el protagonista i la seva consciència

         

 Ramon Millà