Acostant-me una
mica més a la vessant científico-tècnica, i reprenent el comentari d’en Sergio,
m’agradaria tractar el tema dels sistemes de numeració com a símbol. Dic sistema
de numeració i no nombres perquè aquests darrers serien el concepte a partir
dels quals definim el símbol, i en aquest cas, el sistema de símbols.
 |
| Sistema de numeració aràbiga, el nostre. |
La gràcia del
símbol és que el seu significat és purament convencional, és a dir, malgrat no
representi estrictament l’objecte al que es refereix, és identificat unànimement
per una comunitat. De fet, és precisament això el que relaciona símbol i
cultura, tant pel fet que un símbol és una forma de comunicació abstracta com
pel fet que un símbol identifica però alhora separa els diferents individus en
funció del valor que hi atribueixen, que varia depenent del que han après de
manera extrasomàtica, és a dir, cultural. De la mateixa manera que cada grup té
la seva bandera que el distingeix i identifica de la resta, cada cultura ha
definit el seu sistema de numeració per definir el mateix concepte. Així, tenim
el sistema de numeració grec, que utilitza formes geomètriques, el romà, que
utilitza el que ara considerem lletres, o el nostre sistema actual, la numeració
aràbiga, que consta d’un conjunt de símbols clarament definits. No podem
oblidar, per això, la numeració xinesa, japonesa, etc. tant vigent com la
nostra i tant diferent a la vegada.
 |
| Diferents sistemes de numeració |
En cada moment i
lloc, doncs, s’ha definit un determinat sistema de numeració com a símbol d’allò
que podem comptar. Encara podem aprofundir-hi més si parlem del funcionament d’aquests
símbols – com els agrupem per tal de poder expressar més i més nombres? És aquí
on també trobem diferències culturals, però a un nivell més subtil. Per
exemple, quan un europeu amb una formació de caire més general veu el símbol ”11”
comprèn a l’instant que parlem del nombre “onze”, però és probable que un
enginyer informàtic acostumat a treballar en sistema binari – el que podríem
associar a una “cultura informàtica o de la programació”- interpreti aquest
mateix símbol com un clar “dos”. En l’àmbit matemàtic, fins i tot les lletres
com el π o ϕ són ràpidament associades a nombres irracionals.
 |
| Codi binari |
Però no tot són
ciències exactes. Al llarg del temps, els nombres – aquí em centraré en el
nostre sistema de numeració aràbiga- han adquirit una significació més enllà del
seu valor numèric; els homes els hem acabat carregant de connotacions. En tenim
algunes relacionades amb la natura – el 4 pels quatre elements, els nombres associats a cada planeta - però
principalment i com és lògic amb la religió i les supersticions - el 666, el
diable, els 12 deixebles, o el 13, el número de la mala sort, etc. – i molts altres
aspectes. És l’evolució de tota aquesta simbologia el que ens porta a parlar de
disciplines més o menys acceptades com la numerologia, que atorga propietats a
cada nombre fins al punt de poder predir el nostre futur a partir dels nombres
importants en la nostra vida, com poden ser les dates de naixement, les hores,
etc.
 |
| El 4 segons la numerologia |
En conclusió, els
sistemes de numeració no són més que un dels milers d’exemples de símbols
que trobem al nostre voltant i que, d’una manera o altra, ens identifiquen i
ens defineixen com a individu, com a membre d’una comunitat i en darrera
instància com als éssers simbòlics que som, hereus dels primers somiadors
cromanyons.
Fonts:
Gemma Fornons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada