Banderes

Des de ben antic, les comunitats humanes s'han identificat a si mateixes i a les altres amb símbols. De fet, es tracta d'una qualitat estrictament humana, que no compartim amb cap altra espècie animal. Les banderes van passar a ser símbols de nacions, regions, ciutat i poblacions després de simbolitzar durant molts segles el poder de reis i senyors. Al País Valencià, durant la transició, l'anomenada "guerra dels símbols" va enfrontar a grups de població que defensaven banderes ben diferents, en relació a la major o menor "catalanitat" del poble valencià (que es reflectia en la major o menor presència de les quatre barres en la senyera valenciana).

És evident que quan parlem de banderes ens estem referint a símbols, tot i que el disseny i la presència d'imatges diverses pot acostar-les en alguns casos a la iconicitat (pensem per exemple en les banderes d'alguns estats de creació recent, com ara Kosovo, en les quals hi figura el mapa del país). En molts casos els colors simbolitzen qualitats més o menys físiques del territori (herba, neu...), o bé aspectes de la història (or, sang...).

Però ens centrarem ara en la bandera de la Unió Europea, de la qual podem extreure algunes reflexions interessants: l'ús de l'estrella (símbol de sobirania) és un clàssic en les banderes -oficials o no oficials- de molts països arreu del món (recordem per exemple els Estats Units, o l'estrelada catalana). D'altra banda, la decissió de mantenir dotze estrelles quan el nombre de membres va passar a quinze (i després a 27) va obeir, d'una banda a qüestions pràctiques, però no podem tampoc oblidar el valor simbòlic del número 12 en la tradició judeocristiana i en altres contexts. Finalment, hi ha hagut qui li ha volgut donar un significat religiós (cristià) a la bandera europea: el color blau i les dotze estrelles són els atributs de la dona misteriosa que apareix en el Llibre de l'Apocalipsi i que l'església catòlica identifica amb la Verge Maria. Com podem observar, símbol rere símbol...


MIQUEL ÀNGEL OLTRA ALBIACH